EL PERILL DE LES PAPARRES e4l
EL PERILL DE LES PAPARRES
Les paparres són un risc més freqüent del que sembla, especialment en èpoques de bon temps. Tot i que poden passar desapercebudes, poden transmetre malalties importants, per això és clau saber com prevenir-les i actuar a temps.
1️⃣ Què són les paparres?
Les paparres són paràsits externs que s’alimenten de la sang dels animals. Poden passar desapercebudes durant dies, especialment si s’amaguen en zones poc visibles com les orelles, el coll, les aixelles, les ingles o entre els dits.
Tot i ser petites, poden tenir un impacte molt important en la salut del teu gos o gat. No sempre són fàcilment visibles, i una única picada pot generar problemes importants.
2️⃣ Per què són preocupants?
El problema principal és que més enllà de la picada, les paparres poden transmetre malalties greus, algunes de les quals poden posar en perill la vida de la mascota si no es detecten a temps.
Moltes vegades els signes clínics no apareixen immediatament. Un gos pot estar infectat sense mostrar cap símptoma durant setmanes o mesos. Sovint, els signes només es fan evidents quan la malaltia està ja avançada.
3️⃣ Malalties transmeses per
paparres
Les paparres poden transmetre diverses malalties, entre les quals destaquen:
Malaltia de Lyme: pot provocar febre, coixera, apatia i alteracions renals.
Babesiosi: provoca anèmia, febre i debilitat general.
Anaplasmosi: pot generar febre, vòmits, dolor articular i letargia.
Ehrlichiosi: pot causar febre, pèrdua de pes, alteracions en les analítiques i problemes hemorràgics.
Rickettsiosi: pot causar febre, decaïment, falta de gana, genives pàl·lides o anèmia; sovint cal fer analítica sanguínia per detectar-la.
Moltes d’aquestes malalties són silencioses en les primeres fases, i un gos infectat pot semblar completament sa mentre la infecció ja està present.
4️⃣ Tipus freqüents de paparres
Rhipicephalus sanguineus (paparra marró del gos)
Predomina en zones càlides i seques (centre i sud) i pot sobreviure i reproduir-se a interiors com cases, chenils o pisos. És un vector important d’Ehrlichia canis, Babesia vogeli i Hepatozoon canis.
Ixodes ricinus
Freqüent en zones humides i del nord de la península ibèrica. Associada a Borrelia burgdorferi (malaltia de Lyme), Anaplasma phagocytophilum i Babesia divergens.
Dermacentor reticulatus
Es troba en zones humides i temperades. Vector de Babesia canis i Rickettsia spp. Prefereix ambients exteriors i no sol colonitzar interiors.
Hyalomma spp. (sobretot Hyalomma marginatum)
Comú en zones seques i càlides (centre-sud). Pot transmetre el virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo. És una paparra més gran amb potes ratllades.
5️⃣ No tots els gossos reaccionen igual
Cada gos pot respondre diferent a la picada d’una paparra. Alguns poden desenvolupar reaccions locals com inflor, picor o envermelliment, mentre que altres no mostren símptomes fins que la malaltia està avançada. Per això és important vigilar regularment tots els gossos, fins i tot els que semblen sans.
6️⃣ Precaucions i prevenció
Per protegir la teva mascota, és important:
Fer servir repel·lents especials per a gossos i gats amb accés a l’exterior.
Aplicar desparasitació externa regular amb pipetes, collars antiparasitaris o comprimits específics recomanats pel veterinari.
Realitzar revisions veterinàries periòdiques i analítiques sanguínies si cal per detectar infeccions a temps.
Inspeccionar regularment l’animal a casa, especialment darrere les orelles, el coll, les aixelles, les ingles i entre els dits després dels passejos.
Consultar sempre amb el veterinari davant qualsevol dubte o si es detecta alguna paparra enganxada.
